Quants de vosaltres heu menjat o menjareu en el dia d’avui crema catalana, o com s’hauria de dir, ortodoxament: crema de sant Josep?
Certament, aquest és un costum que s’ha perdut una mica. Poques persones conserven la tradició de menjar crema per Sant Josep. En mengen la resta de l’any, sí, com a crema catalana…però avui (potser perquè a Catalunya ha deixat de ser festiu), ja gairebé ningú ho recorda. Jo estic convençuda que s’ha perdut la tradició perquè els supermercats tenen els líneals plens de natilles, cremes, mousses i postres làcties, fins i tot d’oferta. I, per altra banda, perquè per celebrar preferim pastissos, més barrocs: de xocolata, nata..
La crema tenia una raó de ser: per la primavera, que comença tot just pels volts de Sant Josep, és el moment que les gallines estan en plena producció d’ous. També les vaques donen més llet. Bé, és una realitat que la primavera és rica en recursos, malgrat ara la producció és regular durant tot l’any. Una bona crema conté una quantitat considerable de rovells d’ous per litre de llet, per tant observem que el superhàbit de productes es canalitzava en aquesta crema.
estris imprescindibles per a fer una crema
RECEPTA CLÀSSICA DE CREMA DE SANT JOSEP
1 l de llet
8 rovells d’ou
200 gr. de sucre
40 gr. de midó de blat de moro
Sucre per cremar
Pell d’una llimona
1 canó de canyella
Poseu a bullir la llet amb un canó de canyella i la pell de la llimona. Quan trenqui el bull retirem la pell de la llimona, perquè no ens amargui la llet, tapem la cassola i deixem infusionar el canó de canyella
A part, bateu amb força els rovells d’ou amb el sucre, fins que agafin un to clar i augmentin de volum. Afegiu el midó i continuem batent. Vessem la llet calenta, però no bullint, sense el canó de canyella i ho integrem tot plegat.
Podem colar el resultat, si veiem algun grumoll, però no és necessari. Ho tornem a l’olla, i coem, a foc lent, remenant constantment, cap al mateix costat, fins que agafi textura de crema. Trigarà uns cinc minuts. Procureu que no trenqui el bull, perquè acostuma a tallar-se.
L’aboqueu en una plata, la tapeu a pell amb plàstic film i, quan estigui freda, hi espolseu una capa de sucre i la cremeu amb una pala apropiada, ben roent.
Si no teniu pala de cremar, podeu gratinar-la en el gratinador del forn. És una opció ben vàlida.
Cremeu-la i mengeu-la immediatament. Si la cremeu amb molta antelació, el cremat s’estovarà i no tindrà cap gràcia.
amb quatre ingredients bàsics, fem unes postres delicioses
SOBRE LA CREMA DE SANT JOSEP
- Tema espessant: es pot emprar farina (no ho recomano), midó de blat de moro, fècula de patata o farina d’arròs
- Perquè no faci grumolls: Passar els rovells amb el midó, el sucre i una mica de llet per una batedora. Colar els rovells un cop escaldats.
- Gust: hi ha qui infusiona la canyella i la llimona el dia anterior (perquè agafi més gust. Tot i que no hi deixarem la llimona que sinó amarga)
- Altres gustos: a partir de la crema de sant josep, podem fer una crema de cafè, simplement afegint un sobret de cafè descafeïnat a la crema, encara calenta. Si substituïm la meitat de llet per suc de taronja, tindrem una crema de taronja
- Textura:hi ha qui combina la llet amb la nata.
- Hi ha qui substitueix tota la llet per nata de 35% de greix. La deixa refredar i després la munta perquè quedi com crema catalana muntada.
- Si hi posem gelatina, ens quedarà una crema presa, ideal per fer-ne una mena de pastís.
- Tapar amb plàstic film perquè no faci pel·lícula
- Batre amb barnilles abans de servir-la, perquè recuperi finor
- Estris imprescindibles per a fer la crema: el batedor, la pala de fusta, cassoleta
- Cremar: els estris per cremar són els clàssics cremadors (normal i elèctric), el bufador i també el gratinador o salamandra
- Ingredient fonamental: la paciència, d’anar donant voltes fins aconseguir espessir.
A partir d’una crema podem fer postres molt suggerents:
maduixes farcides de crema cremada
copa de iogurt amb crema i melindros