El fast food té mala premsa. Es considera que el que es cuina i menja ràpid no pot ser de cap manera saludable. I és clar que aquesta afirmació no pot estar més lluny de la realitat.
És cert que menjar ràpid no és bo per la salut, i encara menys per la salut de l’ànim. I també és cert que sovint quan cuinem ràpid ho fem de qualsevol manera, per solucionar la papereta, però en cap cas, ha de ser poc saludable.
DECÀLEG DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE
Segons el llibre la CUINA DE LA SALUT de Valentí Fuster i Ferran Adrià, aquest és el decàleg de l’alimentació saludable. Hi estic totalment d’acord:
- Quan parlem d’alimentació saludable no ens referim a un menú, sinó a una dieta
- Alimentació saludable no és fer dieta per aprimar-nos
- Esmorza bé
- No hi ha aliments bons ni dolents. Hi ha dietes equilibrades i descompensades. De res, massa. Deia en Josep Pla.
- Prioritza el vegetal sobre l’animal (sense oblidar res)
- Sigues curiós per saber d’on prové el què menges
- Ensenya als infants a alimentar-se. És un aprenentatge per a tota la vida
- Busca la causa de la teva mala alimentació. Què és el que et fa menjar malament?
- No caiguis en l’error de les dietes miracle. Cada persona sap què li convé
- Mou-te!
ALIMENTS QUE NO PODEN FALTAR i que faciliten una cuina ràpida
- Llegums
- Peix blau
- Fruita seca
- Hortalisses i fruita
- Carn blanca
TÈCNIQUES RÀPIDES I SALUDABLES
Precisament les tècniques més saludables són les més ràpides – planxa, vapor i cru – però la rapidesa o la lentitud de les elaboracions és relatiu. Què són quinze minuts? Una estona massa curta per compartir un cafè amb un amic i, en canvi, quinze minuts són una eternitat sobre una cinta de córrer al gimnàs.
La meva percepció és que fer un estofat em regala temps, perquè ho poso tot en una cassola i ho deixo coure, lentament, durant més d’una hora. Durant aquesta hora, em despreocupo totalment de la cocció i em dedico a “les meves coses”, que aquí, en aquest post no cal que esmenti ni expliqui, no és el tema que estem tractant. En canvi, jo considero que els fregits roben molt de temps, perquè no es poden desatendre, ni l’oli ni la cocció, així dons m’obliga a estar al costat durant tota l’estona que fregim. Tampoc trobo que sigui ràpida la planxa, precisament per la mateixa raó. M’obliga a estar al costat dels fogons durant tota la cocció. El temps és, doncs, molt relatiu.
Tot i això, la convenció entre la majoria dels cuinaprops (nou terme que es refereix a aquelles persones que els agrada tenir una cuina a prop, malgrat no l’encenguin cada dia ni hi deixin l’ànima) és que les coccions ràpides i saludables són:
PLANXA
SALTAT
CRU (amanides, tàrtars i carpaccios)
VAPOR
Tot i que el fregit es considera de cocció ràpida, es descarta com a opció saludable. Ara bé, segons la meva amiga Gemma Salvador, dietista, els fregits no són el dimoni, sempre i quan se’ls tracti amb la cura que es mereixen (FREGIT SALUDABLE = quantitat d’oli considerable + temperatura adequada + condicions de l’oli emprat)
En aquest apartat de les tècniques ràpides, afegeixo aquelles coccions que no són, precisament ràpides, però que permeten fer una cuina ràpida al moment si tenim la precaució d’haver treballat una mica abans. Em refereixo als MARINATS i els ENVINAGRATS. Són, de fet conserves, tot i que són conserves que cal tenir vigilades, a la nevera. Podem marinar peix blau, unes sardines, per exemple. I tenir-les, cobertes d’oli, a la nevera, de manera que quan arribem a casa, les podem afegir a qualsevol cocció, o menjar-les tal qual. En un plis tindrem un plat magnífic.
RECEPTES RÀPIDES I SALUDABLES
Làmines de carbassó, tomàquet ratllat, escopinyes, nous i germinats
- El perquè: hortalisses crues (conserven totes les vitamines), fruita seca, germinats (molt interessants, nutricionalment. Són llegums més digeribles). Escopinyes (Poca proteïna, però fàcil, de llauna, pocs greixos i rics en ferro!)
Un carbassó
Dos tomàquets madurs
Una llauna d’escopinyes, cloïsses, navalles, al natural
Sèsam torrat
Una bossa de germinats d’alfals
Oli d’oliva
Sal
Tallem el carbassó molt prim, en una mandolina, si és que en tenim, o amb ganivet.
L’estenem sobre un plat i hi ratllem un tomàquet. Amanim el tomàquet amb una mica d’oli i sal. Posarem les cloïsses, sèsam torrat i els germinats.
Sardines amb pruna i pera, salsa de iogurt i curri
- El perquè: peix blau, fruita fresca (amb totes les vitamines i fibra), làctics
20 sardines
10 prunes seques tendres
Un pera conference
2 Tomàquets
Un iogurt
Un pessic de curri
1 litre d’aigua salada
300 ml de vinagre de vi blanc
Netegem les sardines, les filetegem i les submergim en aigua gelada durant 30 minuts, per dessagnar-les. Llavors les posem en aigua salada i vinagre durant mitja hora, o fins que veiem que han canviat de color. Les traiem i les submergim en oli d’oliva
Pelem la pera i la ruixem amb unes gotes de suc de llimona. Pelem les prunes. Barregem els daus de pera amb la carn de les prunes. Farcim la sardina. L’enrotllem sobre si mateixa i la punxem en una broqueta. Tallem el tomàquet pelat a daus i el posem a sobre.
Fem la salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb una mica de curri.
Servim les sardines amb la salsa de iogurt
Cuscús de coliflor amb taronja, dauets de verdures, pinyons torrats, festucs
- El perquè: hortalisses crues, fruita seca (ferro, olis insaturats), cítrics (ajuden a absorbir el ferro)
Una coliflor
Una taronja
Una pastanaga
Pinyons
Festucs
Oli d’oliva
Sal
pebre
Tallem les verdures molt menudes i les barregem amb la coliflor picada a la màquina 1,2,3 i escaldada. Torrem uns pinyons, al forn, o en una paella, amb una mica d’oli i sal. Barregem la coliflor amb la pastanaga, els pinyons torrats i els festucs. Fem una vinagreta amb el suc de la taronja, unes gotes de llimona, oli i sal. Amanim la coliflor amb la vinagreta.
Amanida de cigrons, cuscús i tomàquets secs
- El perquè: la combinació de llegums i cereals és una magnífica aportació de proteïna vegetal.
300 gr. de cigrons cuits pedrosillanos
200 gr. de cuscús
200 gr. de làmines de bacallà fumat
Unes fulles de menta fresca
20 olives negres sense pinyol
6 tomàquets secs
1 cullerada de cafè de pebre vermell picant
Oli d’oliva
El suc de mitja llimona
Barreja d’enciams
Hidratem el cuscús. Piquem les olives negres i la menta. Ho barregem els cigrons i el cuscús.
Fem l’amaniment. Triturem els tomàquets secs en oli, el pebre vermell picant, un bon raig d’oli d’oliva i el suc de llimona.
Amanim bé la barreja de cigrons i olives negres amb la salsa de tomàquets secs.
Envoltem un motlle rodó el bacallà fumat. Farcim amb l’amanida de cuscús i cigrons.
